Penso en les imatges d’aquell coronel Nicholson que encarnà Alec Guiness el 1957. El Pont del riu Kwai (David Lean). Britànics presoners dels japonesos i el propòsit del coronel de, sobretot, mantenir alta la moral de la tropa presonera. Sort que es tracta d’una ficció, perquè no resulta gaire creïble ni versemblant la incapacitat dels guardians del campament de construir aquell pont. Però bé, ja ho té, això, la ficció. La veritat, com sempre, i si és que existeix, deu ser als llibres d’història i no pas al cine. Lean (i Spiegel) tenien tot el dret de traslladar la qüestió a la pantalla de la manera que els vingués més de gust. Mantenir alta la moral de la tropa encara que sigui equivocant-te de bàndol i que la feina que fas sigui a favor de qui et té presoner. Guiness es mira i es remira el pont construït. Admirat i satisfet d’ell mateix i dels seus homes. Foll eixelebrat. Foll sortit de polleguera. Tot penja d’un fil i gairebé és tard quan se n’adona. La claror i el penediment li arriba en caure tot ell damunt del detonador que ensorra el pont dels enemics. El pont que ell acaba de fer bastir. Potser massa de Hollywood tot plegat. Tropa presonera. Mantinguin alta la moral de la tropa, sisplau.
