A una seixantena de quilòmetres al sud d’Stuttgart trobem Tübingen (83.000 hab). El Neckar. Aquesta civilització centreuropea. Es diu que Tübingen no té Universitat. Que és al revés. Que és la història i la vida de la ciutat que està marcada per la vida de la seva Universitat. El motor de Tübingen ha estat la seva Universitat. Aquí Wilhelm Schickard inventà la primera calculadora (1623). Hegel i Schelling no podrien explicar-se sense el seu pas per Tübingen. Fou aquí que el 1869 el suís Friedrich Miescher aïllà per primera vegada l’ADN. Però segurament qui més ha contribuït a l’anomenada de Tübingen ha estat Friedrich Hölderlin. El poeta. Estudis de teologia a la institució evangélica, contacte amb els filòsofs Hegel i Schelling, admirador apassionat de Grècia i cantor de l’essència de la poesia, cap altre poeta no anuncià com ell que el fi de la vida era d’aconseguir la revelació del sublim i que el llenguatge del cor de l’home era el sacrifici. Hölderlin passà també per Frankfurt, Suïssa, Burdeus. Havia nascut el 1770 a Laufen del Neckar i ja el 1802 començà a patir els primers símptomes de la seva malaltia, esquizofrènia. Tornà definitivament a Tübingen el 1806 i ja no se’n mogué més fins que el 1843 s’hi morí. Cal llegir els “Himnes”, per exemple. En tenim una versió magnífica i completa feta per Manuel Carbonell el 1981. És Hölderlin que ens ha portat a Tübingen i ha fet que ens hi passegéssim. És poc dir que és preciosa.
“Però el que dura, ho funden els poetes”. “I els amants pensen per avançat en l’ésser de l’estimat i no obstant l’han de seguir amb el pensament, per mantenir-se ells mateixos en l’ésser que se’ls ha atribuït”. I, així, el que fa del món un infern és l’intent de l’home de convertir-lo en un paradís.
