El comú sentit, deia Leonardo (o Lleonart, vés a saber), el tenim al cervell i jutja les coses que els altres sentits (vista, oïda, tacte, gust, olfacte) li transmeten i aleshores, mitjançant aquestes coses, entra en acció. Els objectes exteriors envien imatges seves als 5 sentits i aquestes imatges són transferides a la sensibilitat i a la percepció, i d’aquí al comú sentit; i, després de ser allí examinades, passen a la memòria, que, segons la potència de cadascuna, les conserva més o les conserva menys. Comú sentit, sentit comú, seny. Caixes negres. ¿De veritat que la causa única de la tragèdia i de tot plegat és el copilot foll, deprimit i desesperat i de baixa? Marededéu.