Aquells que, com jo mateix, ens considerem tan sols de lletres oblidem molt sovint, massa sovint, les paraules de Gabriel Ferrater (In Memoriam) sobre el que en realitat significa el mot cultura. La cultura catalana, explicà, no ha de ser només la dels poetes i novel·listes, sinó la dels matemàtics, els físics, els geòlegs. Perquè és aquesta la base d’una cultura. I també la de no fer-nos mai responsables de cap cosa col·lectiva. Tan sols de les coses de l’individu. Si m’hagués de sentir col·lectivament responsable d’alguna cosa -afegia-, seria de no ser matemàtic, geòleg, antropòleg, arqueòleg o qualsevol altra d’aquestes coses. Aquí, quan parlem de cultura, el que entenem és només cultura literària i això és d’una insignificança total en relació al que és la cultura autèntica del món. Si, sí, sense la científica, no hi ha cultura. I jo que he fet tard del tot. No en sé ni un borrall. Per sempre incomplet.

I encara ara ric de l’expressió de Jordi Llovet al seu Marginalia d’avui. Feministes abrandades i antititoles.