La Marina Porras, àngel de la guarda, em fa arribar l’enllaç d’un text d’Ignacio Peyró, Fer-ho a poc a poc. Suposo que tot ve arran de la conversa sobre la paciència i la lentitud, i sobre el fet necessari d’escriure a mà i de la cal·ligrafia. Recordatori d’una màxima: només es llegeix amb plaer allò que fou escrit amb esforç i sempre partint de llibretes, bolígrafs, llapis i plomes. I gomes d’esborrar, clar. Costa molt fer les coses ben fetes i és equivocada aquesta dèria dels nostres dies que qualsevol desig s’hagi de complir immediatament. Mai no hauríem de rompre el vincle entre les coses lentes i les coses ben fetes. Molta cura i molta atenció. La vida tendeix a ser imperfecta, confosa, massa vegades inintel·ligible. De manera que el mínim que podem fer, el mínim que se’ns demana, és que fem el favor d’arrodonir sempre les os i que no ens en quedi mai ni una sola d’oberta. Cap escletxa, àngel de la guarda. Merci.
