Decència

Els afectes no disposen de gramàtica tal com sí que en disposa la filologia. Aquest fet, però, els dóna llibertat. Penso en una gramàtica dels afectes perquè l’amor no es converteixi en odi ni l’amistat en enemistat. Amistar-se, proposta d’un nou verb. El principi de les relacions afectives que tinguem comença, hauria de començar, per la relació afectiva amb nosaltres mateixos. I això t’obliga a millorar, a lluitar perquè quan et miris al mirall la imatge que hi contemplis no faci que t’avergonyeixis de tu mateix. I la decència, la decència com a esquelet d’una societat sana. Som lluny, ara, d’aquesta decència i fins i tot el mot ha caigut en desús, com si no hi fos. ¿Qui parla avui de decència? El tuf és insuportable i, malgrat tot, no hem d’acceptar batalles perdudes. De cap manera. Emilio Lledó. El Silenci de l’Escriptura i La Memòria del Logos, per exemple. Entre moltes d’altres coses. I també el record d’aquelles tardes de dissabte quan als barracons de la UB a Pedralbes ens llegia i aclaria La República de Plató i aquells grecs que ho explicaren ja gairebé tot.  Tot el reconeixement. Merci, mestre.