La tècnica del sargit

Quan compleixes les condicions democràtiques, doncs perquè les compleixes i això és contrari a la llei i a la Constitució. Igualment, quan no compleixes aquestes condicions, perquè no les compleixes i això no és seriós i és una presa de pèl. Atzucac, cul-de-sac. Consell d’Estat, consell de ministres, TC. Tots castigats de cara a la paret amb el pes la Constitució en un braç i el de la llei, quina, en l’altre. Llei i constitució, Mariano. Tan sols això. Mal si fas, mal si no fas. I és així que hem anat perdent la tècnica del sargit. Tot el fil i totes les agulles, hem perdut. Ens queda una papereta, la paciència de les cues d’aquí 9 dies i l’esperança de les properes eleccions de la llibertat. I així anar acabant de fer dissabte i pitjar, amb un dit molt decidit, la tecla d’enviar. A fer punyetes.

I, d’altra banda, aquest orgull i aquesta omnipresència de la ignorància que es veu com si fos una conquesta de la llibertat. Però no, com més ignorants més esclaus i més miserables. L’horror d’aquests pallassos diabòlics.