Aquestes coses de sempre

Només recordo possibles sinònims, poc fiable, imprecís, mancat de tota justesa i ple de desconeixement interessat, és a dir, l’expansió de la ignorància i el menyspreu envers tot allò que soni mínimament a català. Recordo aquests possibles sinònims, però no el mot exacte que tota la nit, quiescent mentre dormia, he tingut al cap. No devia ser un estat de repòs total perquè, en somnis, recordo perfectament haver cregut que el mot existeix i m’anava imaginant que, en despertar i llevar-me, la primera cosa seria anar de dret al diccionari i certificar-ho tot. Ha resultat impossible. No m’he recordat de res. Al contrari, el que em trobo són aquestes coses de sempre i ara, impugnar, combatre, refutar, prohibir. Aquests infinitius que defineixen Espanya. Escolti: els diamants es poden esmicolar o llançar, però no pas penetrar. No ho oblidi. Hi tornarem i hi tornarem.