Qui pot dir mesquí a qui

Mesquí és el mancat de generositat, sobretot moral. Mesquí és el gasiu i també el valor commiseratiu o, si volem, aquest sentiment de pena i de pietat envers el mal que pateixen els altres quan aquest mal s’entén que és per culpa seva, per culpa d’aquests altres. Deu ser que fem pena. Però res no és mesquí, diu Salvat. Avui demà i ahir / s’esfullarà una rosa: / i a la verge més jove li vindrà llet al pit. No és pas fosca la ventura de la nit. Sinó que res no és el mateix que ningú. ¿Qui pot dir mesquí a qui, en aquestes condicions? I, després, aquesta mania de comentar-ho tot, de buscar sempre tres peus al gat. Programador del gegantí despropòsit, tal com llegeixo en un text de V-M que em passen els responsables de la revista Turia, de Terol. Darrera nit amb la Mariona. No som Déu i no som potser sinó un virus informàtic de la gran maquinària que tot ho mou, i poca cosa més. La discussió sembla condemnada al fracàs, de fet com totes les discussions de parella, incloses les de fet. Malentesos que separen. Separen tant, que la reconciliació es fa ja impossible.