Qui són en realitat els folls

Darrer dissabte d’octubre, la nit una hora més llarga -¿fins quan aquest desori horari?-, em deixo estar de la propaganda xarona del país nou en què tot sembla que ha de ser tan i tan barat i al servei del medi ambient (aquesta redundància), em conformo amb un país normal i antidogmàtic i amb Algú Va Volar sobre el Niu del Cucut, One Flew Over the Cuckoo’s Nest (Milos Forman, 1975), obra mestra, lletra majúscula del cine i de la vida. Va, vinga, ensenyem a tots aquests tipus d’aquí qui són en realitat els folls. Cucut, cucut. Cucut en anglès és foll. I el cucut és, també, l’únic ocell que no té ni fa niu. McMurphy (genial Jack Nicholson) és aquest ocell que penetra la llar dels altres ocells per mirar de canviar-los la vida per sempre. El meu pare era un home fort. Era com tu. I per aquesta raó no el deixaven en pau. 20 folls, un revolucionari, una infermera cabrona, un indi gegant, l’home fort que tot i que ho fa veure no és ni sord ni mut, una pista de bàsquet per jugar-hi sense regles, l’autobús segrestat i el vaixell de pesca, els folls convertits en doctors, un partit de bèisbol imaginari perquè et poden prendre la tele i els partits que hi fan, però no la imaginació, 3 teràpies de grup -quin horror-, 200 o més somriures, 2 electroxocs, una festa, els licors de la vida, 2 putes, un suïcidi, la lobotomia del mal del manicomi en què vivim -hi ha més folls a fora que no pas a dintre. Tantes i tantes llàgrimes després. Fins que la finestra és feta bocins, sóc fort com un ós ara, i deixo el teu cos aquí, sí, però m’emporto el teu esperit i em deixo perdre, lliure, enmig de la nit, d’aquesta nit que avui té una hora més. O més ben dit, 135 minuts més a de favor la follia veritable i contra de la normalitat d’aquest manicomi.