No és pas així

Estic encantat amb aquest octubre que tenim. Les coses que passen i les coses que es diuen. I les noies matineres, feineres, atrafegades, que veig des del balcó, vaixells blancs. I ja paro, ja paro. No són tampoc per a mi cap mena de models, els tertulians, llevat d’un. La tertúlia veritable és la lectura que no convé mai que sigui pública si no és que és a les aules que llegim. Fouché, Fouché i les infidelitats polítiques i l’imperatiu demoníac de superar-se constantment un mateix, el bon malvat sense escrúpols. Estic encantat amb aquest octubre que tenim, i el sol lluent i quan cap a quarts de 2 pots encara baixar a mar i banyar-t’hi, vaixells blancs, sense xiringuitos ni a penes ningú a la vista. A penes. Tu potser t’ho penses, però no ets mai tu qui tria. Ah, aquell venedor d’amor de Salvat! “Venedor d’amor / porta joies fines, / la noia que vols, / la noia que tries”. Però no, no és pas així com funciona.