Presó de la discòrdia

Dijous passat va fer 160 anys del naixement d’Oscar Wilde a Dublín. Oscar Fingal O’Flahertie Wills Wilde, realment. Creador d’art per damunt de tot. Original i brillant, víctima d’aquella hipòcrita i “benpensant” societat anglesa de l’època que li tocà viure. Ser bo, deia, és estar en harmonia amb un mateix. La discòrdia, veure’s obligat a estar en harmonia amb els altres. Temps de discòrdia. M’impressiona El Retrat de Dorian Gray (1891) i encara m’impressiona més l’Epistola: in Carcere et Vinculis. De Profundis. Des de les profunditats de la presó de Reading, aquesta carta de 153 pàgines adreçada al seu amant Lord Alfred Douglas, malparit del luxe disbauxat i ostentós. “Gross Indecency”. Individualisme i romanticisme de Wilde. L’art. ¿Què és la civilització?: L’amor a la bellesa. ¿I què és la bellesa?: Allò que els burgesos anomenen lletgesa. ¿I què és allò que els burgesos anomenen lletgesa?: Això no existeix.

És clar que no pas tot m’agrada en Wilde. No m’agrada quan afirma que el patriotisme és la virtut dels depravats. Què hi farem! Em sembla cert, en canvi, que entre un home i una dona no és possible l’amistat. Pot haver-hi, sí, passió, enemistat, adoració o amor, però no pas franca amistat. Un home pot ser feliç amb una dona sempre que no n’estigui enamorat. I el luxe veritable de tenir sempre més o menys a prop el De Profundis que Quaderns Crema publicà el 1996 amb traducció de Jordi Larios. “Però si les coses fossin diferents, si no em quedés cap amic, si ni tan sols ningú no es compadís ni m’acollís a casa seva, si hagués d’acceptar el sarró i la capa espellifada d’una penúria autèntica, mentre em veiés lliure de tot ressentiment, duresa i menyspreu, seria capaç d’enfrontar-me a la vida amb molta més calma i seguretat que si anés vestit de blanc i púrpura, però tingués l’ànima malalta d’odi. Pensa que, als rics vulgars, se’ls pot robar. Als rics de veritat, no. A la caixa forta de l’esperit, hi ha infinitat de tresors que mai no podran prendre’t. I no, no tindré cap dificultat per perdonar-te”.

Només 46 anys durà la vida de Wilde. S’acabà a París el març del 1900.