Adéu, MAR

Al final, al final de tot, és amb els fets de la vida mateixa que es respon als interrogants que el món ens planteja amb tanta insistència. Com ara: ¿qui ets…? ¿Què desitjaves realment…? ¿Què sabies en realitat…? ¿A qui i a què has estat fidel o infidel…? ¿Davant de qui o de què t’has mostrat coratjós o covard…? Són aquestes, potser, les preguntes capitals, MAR (Miguel Ángel Rodríguez). ¿Qui ets, MAR? ¿Què desitjaves realment? ¿Un fusell? ¿Vols realment un fusell? La teva existència, ¿en què ha consistit fins ara? ¿Quina ha estat la teva aportació al món? Aquests interrogants, MAR, aquest interrogants. ¿Vols un fusell, MAR? ¿Et fas gràcia a tu mateix, MAR? Escolta MAR, ¿ja saps riure’t de tu mateix? ¿N’has après mai? Adéu, MAR. I companyia, és clar.