Sempre el mateix llibre

Diu que Patrick Modiano simula que escriu sempre el mateix llibre i n’ha escrit 30. Un desesperat que no pot viure sense París, que és alguna cosa, una ciutat, sempre interior. Llegeixo que ell pensa que els polítics són en general incultes i molt, massa, funcionarials. I que la política és perillosa per a un escriptor. I també per a un lector de literatura. La política no és sinó una maldestra simplificació de les coses i l’escriptor treballa justament de manera oposada perquè tracta de mostrar allò ocult, la complexitat de tot. A un escriptor no li hauria de caldre escriure de política, això és en tot cas per als periodistes. La veritat és que he llegit poc Modiano, molt poc. Recordo El Carrer de les Botigues Fosques (Proa), però fa ja molt de temps i amb prou feines si em ve a la memòria el protagonista, que imagino vivint al caire d’una o altra amenaça tal com llegeixo que passa amb tots els seus “herois”. L’he llegit molt poc i em proposo de fer-ho a partir d’ara. Cosa que segurament ni pensaria si no hagués estat per aquest Nobel. M’he deixat atraure, també, per la seva figura, per la seva presència i pels seus mots orals. Aquest desdeny endevinat per tot acte públic i massiu. Havia de comparèixer i ha comparegut. Sense gaires ganes. I afirmant escriure sempre el mateix llibre. Moltes ganes de llegir-lo.