Per no dir-ne pudor

Suposo que deu ser pura qüestió de mala sort i que no deuen ser-ne conscients, però em costa molt parlar amb persones que desprenen mala olor, aquella mena de resclosit que escampen. Ja dic que potser elles no ho saben o no s’ho noten, però mai no hauríem de sortir de casa sense haver-nos ben dutxat i sense haver-nos aplicat aquella mica de perfum i de desodorant que tot ho salva. Salut i higiene personal. No n’hi ha prou de contemplar la teva imatge al mirall i pensar que potser ja fas prou goig. De vegades l’olfacte està per damunt de la vista i aquella sentor que, sense potser saber-ho, desprens acaba destruint la probable imatge visual que ofereixes. Sigues civilitzat i ensuma’t, olora’t, abans de sortir de casa. És molt fàcil, no costa gens i a més forma part d’allò que coneixem per bona educació. Que els altres amb qui et relaciones se sentin sempre còmodes al teu costat i que no hagin mai d’escurçar les converses senzillament perquè l’olor que desprens (mala olor, per no dir-ne pudor) molesta fins a l’infinit. De tan insuportable.