Ni se t’acudiria

Segur que ni se t’acudiria i ni per un sol instant et passaria pel cap creure que, si mai necessites un lampista, un paleta, un vidrier, un fuster o un mecànic, la feina de què es tracti te la faran sense cobrar, és a dir de franc. Segur que no. ¿Per què creus, doncs, que jo sí que t’he de fer de franc, sense cobrar, aquest curs que em demanes o aquest seminari o fins i tot aquesta conferència? ¿A què donem més valor en aquest món que vivim? La resposta és fàcil, de tan òbvia. A la urgència. És més clar que l’aigua. És infinitament més urgent que el lampista et vingui a arreglar aquesta fuita de sobte detectada o que el mecànic et posi l’auto en disposició de passar la corresponent ITV. Pagant, és clar. No hi ha cap dubte ni discussió. ¿La cultura, dius? Una aparença, simple vernís decoratiu per quedar bé. I encara gràcies.

I per a tota la resta, igual que aquests mots de Winchester 73 (Mann, 1950). “Tenir raó no et servirà de res. ¿Què faràs ara? – ¿Què faré? Doncs continuar cavalcant, això faré”.