¿Que em segueixes?

Margallo, aquest ministre espanyol que ens deu considerar ja un afer exterior, afirma que si el procés es desplaça al carrer serà “extraordinàriament perillós” (no sé quants efectius antiavalots ens han enviat). Un procés que ha nascut al carrer no s’hi pot desplaçar perquè ja hi és, és justament d’on ha sorgit i és des del carrer que hi ha compromès les institucions. No pas al revés. ¿Que em segueix, senyor Margallo?

Perquè, d’altra banda, llegeixo a la premsa “consens dels sobiranistes per seguir desplegant la consulta”. D’acord que el diccionari a la darrera línia de l’entrada admet seguir amb valor intransitiu com a equivalent de continuar. Tot i així, jo no el faré servir mai, aquest valor. No m’agrada i el trobo poc genuí. Usaré seguir per referir-me que vaig darrere d’algú o d’alguna cosa (el vam seguir d’un tros lluny per veure on anava. Segueix-me! ¿Que em segueixes?). O per dir que un fet s’esdevé com a conseqüència d’un altre (…d’on se segueix que les dues rectes són paral·leles). Ara: continuar és prosseguir o reprendre (el deixeble continuarà l’obra començada pel mestre. La vaga continua). Consens dels sobiranistes, doncs, per continuar desplegant la consulta. Malgrat que ara Joan Herrera insinua que es malfia del President.