Categoria de recurs

Hem estat elevats a la categoria de simple recurs. Em sento tan sols un recurs. No hi veig cap altra explicació. Hores d’ara devem ser segurament el principal recurs econòmic d’Espanya. L’espantall de Rajoy i la seva claca al Senat, que no serveix de res, apel·lant a la democràcia. Apel·lar: recórrer al jutge o al tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li una sentència que es creu injusta, dictada per l’inferior. L’inferior i la democràcia d’ells, tercera del plural. Els en cedeixes, per exemple, 1.000 i te’n tornen 100. Resultat: 900 per a ells. Imperatiu legal des de temps gairebé immemorials. ¿Greuges, dius? No, què va! Faves comptades. I parlen, i no paren, de democràcia -se n’omplen la boca- sense llegir lleis ni decrets (dels qui consideren inferiors, és clar, perquè són tan sols un recurs). I sense discutir res ni proposar cap cosa a canvi. Negació de tot, democràcia. I respecte a la llei, sí senyor, la seva i la de ningú més. De poca-soltes, els ha titllat, i ha fet curt, el conseller Mas-Colell aquest dematí mateix. Ressonà el capvespre d’ahir el Cant dels Segadors a les places del país. Esmolem ben bé les eines. Perquè la victòria no es tracta tant de merèixer-la com d’aconseguir-la (Mascherano, després de la derrota del Barça a París).