Pàgina d'inici » Dietari » Professor Nabókov

Professor Nabókov

M’agrada Nabókov quan a les seves Opinions Contundents parla de la teràpia de grups i la qualifica de gran escena de la farsa freudiana. I també quan diu que l’obra d’art no té cap importància per a la societat i que només per a l’individu és important. Desdeny total envers el grup, la comunitat, les masses i tot això. La sàtira és una lliçó i la paròdia, un joc. O quan escriu, parlant de Kafka i de La Transformació, que Gregor Samsa era un escarabat encorbat, un escarabat amb ales, i ni ell ni el seu autor no es van adonar que quan la minyona feia neteja a l’habitació, i n’obria la finestra, ell (Samsa) hauria pogut fugir volant i ajuntar-se amb d’altres escarabats feliços que giren al voltant dels fems esparsos als viaranys del camp. “M’agradava que els meus alumnes sabessin exactament en quina mena d’insecte s’havia convertit en Gregor i que em diguessin, als exàmens, que de cap manera no s’havia convertit en la cuca xata que deien els traductors maldestres i matussers. Els posava molt bona nota, aleshores. Igual que, si per parlar de Joyce i l’Ulysses, em demostraven que coneixien perfectament el mapa de Dublín. L’art no és mai simple i aquestes eren les coses importants. No pas ni de cap manera això que alguns deien de “clima intel·lectual” i no sé què més, uix. Ni aquells cursos “seriosos” plens de tendències i d’escoles i de mites i de símbols i de comentaris socials. On vas a parar. De fet, eren molt fàcils aquests cursos que dic i, en el fons, no suposaven cap mèrit perquè, a l’estudiant, no se li exigia pas que conegués els llibres a fons, i en tots els seus detalls (el pentinat mal traduït d’Emma Bovary, per exemple, o la distribució de les habitacions a casa dels Samsa o la visió dels dos homosexuals d’Anna Karènina), sinó tan sols que sabés teòricament els llibres i el que en deien els altres i no ell mateix i la seva experiència. I és per això que no em sap cap greu admetre que suspenia directament tots aquells que no sabien respondre preguntes d’examen com aquesta: “Expliqui el tema del doble somni en el cas de dos parells de personatges que somien, Stephan Dedalus-Bloom i Vronski-Anna”. Tot el que demanava als estudiants tendia a una única finalitat i propòsit: descobrir si havien absorbit i assimilat perfectament les novel·les del meu curs. I naturalment que tot ho expresessin sense faltes de cap mena, ni d’ortografia ni de sintaxi ni de res”. En fi, que em sembla fantàstic i que el que vull dir amb tot això és que no sé si deu haver-hi encara avui professors com ell, com aquell Nabókov abans de l’èxit de Lolita, que esperonava i esperonava els seus alumnes i els plantejava reptes i els transmetia tota la passió i tot l’amor del món. Pels llibres i pel seu ofici de mestre no compensat pas, per cert, amb cap sou principesc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s