Em deu ja segurament haver passat l’època d’acarnissar-me amb qui no estic d’acord i amb qui de cap manera, s’hi posi com s’hi posi, no arriba mai a agradar-me. Visc reclòs i miro de llegir. Llegeixo els amics i els qui no en són tant i, àdhuc, els qui no en són gens ni mica. Ja no m’acarnisso amb ningú, però. Això que, francament, l’article de Nuria Amat, “Querido Orwell”, l’he trobat sobretot carregós. Bé, ella és i se sent espanyola, és clar. I no hi ha res a dir-hi. És la seva elecció i ja m’està bé. És la seva elecció malgrat que aquesta mena de persones són del tot oposades al fet que els qui no pensen i se senten com elles puguin escollir què ser. Jo ja fa molt de temps que no m’empasso això que diuen de sentir-se tan espanyols com catalans. No m’ho empasso perquè és mentida. Si dius que et sents així, és que ets espanyol i que ja t’està bé l’actual estat de les coses. I no passa res. Però lamento, és clar, que mai no esmentin en res del que escriuen el constant intent de Castella, des del 1716 fins avui mateix, de marginar, prohibir, amagar i suprimir la llengua d’aquest país, digues-li llemosí, català o directament occità o provençal. Perquè l’altra, el castellà, encara que a ells no els ho sembli o no els doni la gana d’admetre-ho, ha estat, i és encara, llengua d’imposició. D’imposició, sí. I sense cap voluntat d’acarnissar-m’hi. Ara ja no. El mal ja me’l feren en aquella primera escola.
Pàgina d'inici » Dietari » Són espanyols, és clar
No conec aquesta senyora, per descomptat personalment, però tampoc com a escriptora. No n’he llegit res. N’he sentit parlar i potser alguna vegada n’he llegit algun interviu i n’he vist el nom com a signant d’algun manifest espanyolista. I no m’atreveixo a llegir l’enllaç del seu article que ens heu posat a l’abast, perquè jo m’hi emprenyo i no vull emprenyar-m’hi. Hi estic d’acord. Penso que el cas d’aquesta senyora es l’habitual. Es tracta del cadells dels franquistes catalans i antics militants de la Lliga, amb passat catalanista, que amb Franco es van convertir a l’Espanya nacional renegant del país i de la llengua. I, com era normal, van educar els fills en la lengua del imperio i els seus valors. I no hi fa res que aquests sortissin contestataris i, fins i tot, marxistes-leninistes, el mal ja estava fet. Eren els estudiants universitaris que feien les assemblees en castellà perquè consideraven que el català era la llengua de la burgesia. I el que em fot més de tot, és que encara tinguin les penques de voler donar lliçons. Ara voten C’s. Ves quin final més trist.
M'agradaLiked by 1 person
Ja que parleu d’amics i tal. Trobo que el vostre blogroll està molt ben seleccionat. La majoria són molt interessants.
M'agradaM'agrada