Pàgina d'inici » Dietari » L’eterna història

L’eterna història

Fan mal encara els records. Cal mirar de no allitar-se mai amb ningú que tingui més problemes que tu mateix. Paraula d’Ovidi. Però mira, passat el temps, resulta que eres tu qui tenia més problemes. Molts més que no pas ella. La lògica del resultat. Ara, per telèfon, la conversa pot fins i tot ser normal i amable i educada. Els records, però, encara fan mal i no pots parlar d’oblit ni de perdó. Obscenes expansions del sentiment que s’embolcalla d’indiferència, aquest vernís. Potser sí que tenia raó Balzac en afirmar que això que en diem amor és l’eterna història de la joguina que els homes creuen rebre i del tresor que les dones creuen oferir. Potser sí. Raó i amor no lliguen gaire, però. I tu, a més, mai no vas acabar d’acceptar-lo, aquest tresor. Bé, sí, a l’inici, abans de començar. El gran moment de l’amor. La prehistòria del sentiment (Pla). Després, naturalment, a les portes de la decrepitud, queda el que queda. Sant Pau als de Corint (I, 6:18): Fugiu de la fornicació! (tot i que és veritat que hi ha versions que diuen prostitució).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s