Viatge de la imaginació

Jo, què vols que et digui, de seguida em canso de tot. Allò nou m’avorreix gairebé a l’instant. Fou ahir mateix aquesta coronació dels nostres pecats, però l’efecte que noto és de fatiga, com si fes ja massa temps i ja hagués estat tot dit. La incògnita, és clar, l’expectativa, és el que ha de venir, el que ha de passar, el camí que queda encara per recórrer abans no conclogui aquest nostre viatge. Sí, viatge, gran paraula, per cert, que em porta ara a Bartomeu Fiol i a aquesta seva veritable joia de desembre del 2007 (4 anys abans de la seva mort), Entre Cavorques i Albió. Un Dietari. I el pròleg fantàstic de Sam Abrams. En llegeixo, per exemple, l’anotació del 29/4/2001: Un viatge de la imaginació / no és exactament un viatge imaginari / ni té per què ser-ho. / No ens hem de confondre: la imaginació / no és cap facultat imaginària. I estaria bé no oblidar que, en part, som el que volem ser, però que encara és més important allò que les circumstàncies ens permeten de ser, o d’arribar a ser (Fiol). ¿La revolta? On sigui que s’ajunti un mot amb un altre per formar una frase que faci intel·ligible la conversa humana.