Desconnexió

La secessió sense un antecedent d’unitat forçosa s’ha d’agafar amb pinces. Sant Pare Francesc. ¿Infal·libilitat també en afers terrenals? Segurament. Igual que tots els papes. Igual que el Papa Borja, coronat el 26 d’agost de l’any del Senyor 1492, aquell dia que féu tanta calor. Com avui mateix gairebé. Recordo, perquè el tinc a més subratllat, aquell llibre que J.F.Mira publicà el 1999. Borja Papa. “Un papa en camisa, assegut en la cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb la tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la mort la seua cadira…”. Coses així, i moltes més encara, hi llegim, en aquest llibre, tan amable i punyent, de més de 300 pàgines. Aquestes pinces i aquell forat redó. Digueu-ne emancipació, doncs. O desconnexió. Perquè la “unitat” sí que fou forçosa i forçada, Santedat.