Febre que perdura

Febre de Salter. Febre que perdura i perdurarà. I pensar que fa pocs mesos no en sabia res. Això És Tot (Empúries), ara. Vés a saber si acabarà essent el seu darrer llibre. Elegantíssims i subtilíssims canvis de punt de vista. Tot gira, però, a l’entorn de Philip Bowman, novaiorquès com l’autor i, també com Salter, oficial de l’Armada que combaté contra els japonesos a l’Oceà Pacífic de la Segona Guerra. Al cap del temps, el que passa és que mai no haurà tornat a viure una experiència tan intensa i aclaparadora com aquella. Mancat d’imaginació per descriure cap mena d’aventura, es casa i es divorcia, viu amors efímers, traeix o és traït, de vegades creu que estima i és estimat per dones que al capdavall deixen tan sols rastres fugaços que el temps acaba diluint. I el que en definitiva hi ha és la vida solitària, la mesquinesa de les relacions socials que sempre defuig, la vana il·lusió de nous amors que li fan sentir, potser, que la mort és encara llunyana. ¿Però qui en sap res, de tot això? I no sé de què em sonen, aquestes coses, no sé qui em recorda ni amb qui em fa pensar. Bé, sí que ho sé, és clar que ho sé, potser massa i tot. Deixem-ho estar. Això és tot. Elegància suprema d’un estil de fer les coses, i de dir-les i escriure-les, que barreja ficció i memòria sense que gairebé te n’adonis. I Nova York al fons i també la claror d’aquest far que anomenem EUA. Amo absolut dels seus mots i dels seus silencis. La nostra vida és als llibres, als llibres que gairebé sempre escriuen els altres. Salter, per exemple. James Salter. Febre que perdura.