Falta encara no un mes per al darrer dissabte de març, data en què fins ara hem hagut d’avançar una hora les agulles del rellotge. Estaria bé no haver-les ja de moure aquest cop i així incorporar-nos al meridià que ens pertoca, el de Greenwich. No sé si la Generalitat pot decidir sobre aquestes coses. No sé si en té la competència. Segurament, no. I no només pel que fa a les estrictes agulles del rellotge sinó que tampoc no en deu tenir per regular molts d’altres aspectes que afecten el desori i el desordre horari actual. Salvador Cardús és un dels que fa ja molt de temps que parla de trencar el model actual de treball, en què es paga per hores, i de passar a un altre de més civilitzat que tingui en compte sobretot els objectius aconseguits. Parla també dels horaris escolars, classe els dematins i, si un cas, extraescolars a primera hora de la tarda. I d’avançar les agulles del prime-time de la televisió pública. I de llevar-nos més d’hora, i de no sortir de casa sense haver esmorzat, i que, al capdavall, tot acabi també força més aviat. Reinicialitzar el país, en definitiva, per viure millor, per no haver de passar tantes hores a la feina i per afavorir el temps lliure, l’oci i la vida familiar. El problema de moment és que tampoc no devem tenir encara el dret de decidir sobre qüestions com aquesta de gestionar les hores del dia.
