“Amb el “Dolç àngel” (Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val / que vinguis ara..) sembla com si de sobte reneguessis d’aquell món massa lleuger i massa influenciable per encarar-te de manera resolta amb tu mateix. I vet aquí que aquest és el problema. No hi ha res de què un home pugui parlar amb tant coneixement de causa com d’ell mateix. La lírica és això: despullar-se de tota la hipocresia de la “discreció” per posar-se a parlar d’un mateix sense reserves. No et sabria dir la impressió que m’ha fet aquesta nova lectura dels teus millors poemes, el “Dolç àngel”, les “Paraules de la nit”, el “Que sigui la meva ànima”, “En el silenci obscur”, i “El combat dels poetes”. La teva evolució no és “literària”, no és purament de la superfície; és de sentiments i idees, es lliga amb la del teu caràcter i de la teva vida. Em desvetlla, doncs, una curiositat que s’assembla a la xafarderia: voldria saber més secrets teus”…