El llegiré, segur que llegiré Kassel no Invita a la Lógica. Acaben de presentar-lo i diu que s’hi parla de grans esperances entorn de la vida i entorn de l’art. El que passa és que estic encara amb el repàs de tota la seva obra que suposa la lectura de Fuera de Aquí. Lectura, d’altra banda, que no em cansaria de recomanar. Ser un shandy, per exemple. Aquest adjectiu que prové del dialecte d’algunes zones del comtat de Yorkshire i que indistintament significa alegre, voluble o sonat. Els shandy són avui una mena de societat secreta, potser no tan secreta, de fet, perquè, si més no, sí que es coneixen els noms d’alguns que en formen part. M’agraden i m’ho passo la mar de bé llegint una part de les condicions que s’han de complir per accedir-hi: esperit innovador, absència de grans propòsits, cap grandiloqüència, sexualitat extrema, nomadisme infatigable encara que no et moguis mai de casa teva, una convivència tensa amb el doble que tots duem ben endins o potser no tant, simpatia per la negror, cultivar l’art de la insolència. Tot aquest seguit de coses que, tal com va tot, no em semblen pas gens fàcils d’assolir. Igual que aquest punt d’èxtasi i admiració que sempre et procura la lectura de V-M.