Pàgina d'inici » Dietari » O. Henry es manté dempeus

O. Henry es manté dempeus

Em va agradar molt, fa ja uns quants anys, llegir la crítica de Saladrigas (acs) al Cultura/s. Sí, O.Henry es manté dempeus. William Sydney Porter (1862-1910) fou el seu nom veritable, però com a escriptor de contes és amb el pseudònim O.Henry com se’l reconeix. Mai no agrairé prou a l’amic Sargatal (qepd) l’encert que tingué d’incloure dos contes d’aquest novaiorquès a la seva antologia de relats breus de nom La Invasió Subtil de les Aranyes (Laertes) que tant m’ha servit al llarg dels anys dedicats a l’ensenyança. El Regal de Reis i Mentre el Cotxe Espera. Saladrigas no els esmenta, però tant és. Realisme, metàfora, exemplaritat moral i refinada murrieria. Saladrigas es decanta més aviat per El Policia i l’Himne, i mira que és difícil escollir entre les més de 2.700 pàgines que ocupen en total els breus relats d’O.Henry situats en aquella Nova York de fa poc més d’un segle. L’indigent que té tan sols aquell banc del parc de la plaça Madison com a llar pròpia i que ara que arriba el fred l’unica cosa que desitja, el seu desig més instintiu, és cometre qualsevol malifeta per tal de ser detingut per la policia i que se li designin tres mesos de presó. Somnia amb l’escalf de la bondadosa garjola molt més que amb el que pugui oferir-li la Filantropia, que li sembla sempre massa interessada. És millor ser hoste de la Llei que no et demana mai res a canvi. Però Soapy, l’indigent que dic, no se’n surt i no hi ha manera que la policia el detingui encara que furti paraigües o se’n vagi sense pagar dels restaurants o que llanci pedres contra els vidres de les botigues. Res. Fins que torna al seu banc de la plaça i aleshores les solemnes i dolces notes de l’orgue de l’església propera revolucionen el seu interior i decideix aleshores redimir-se, encara és jove, i ser un home altre cop, com quan tenia una mare i roses i ambicions i amics i colls de camisa i fins i tot idees pures. Sí, acceptaria aquella feina de xofer que li oferiren ja fa un temps. Abandonaria la indigència i es redimiria. I estant així, enmig de la solitud del parc de la plaça obscura, la mà d’un policia damunt l’espatlla, ¿què hi fa vostè, aquí? ¿Jo? Res. Aleshores acompanyi’m. 3 mesos de presó -sentencià un magistrat l’endemà de bon dematí. Sí, O.Henry es manté dempeus. I és un plaer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s