Faig tot el que em sembla possible per no haver de sentir coses d’aquestes. Ni personatges com aquest. Voldria no tenir-hi accés ni cobertura. No hi ha res a fer. El mal sempre es fa sentir. No vaig contra ningú. Estic amb els espanyols. Doncs això! Aznar. Demagog pagat d’ell mateix. Messies del buit i del no-res. Personificació de la repugnància i de tot allò a què mai no em voldria assemblar.
De fet, el gran drama de la nostra educació i del nostre sistema d’ensenyament és que no s’hi ensenya cap noció de llibertat ni cap perspectiva filosòfica (V-M). És a dir, que no s’hi ensenya ni s’hi transmet cap noció que tingui a veure amb el saber per ell mateix, amb el saber que et fa lliure. Només la consecució de fins útils, sembla que importi. ¿Què és, però, un fi útil si resulta que, al capdavall, ets un enze?
I és que de vegades és cert que es parla molt d’Il·lustració i es desitja més llum. Però Déu meu, ¿per a què volem més llum, si la gent no té ulls, o els que en tenen els tanquen a propòsit? (Lichtenberg, 472).
Un altre personatge que em fa un fàstic semblant a l’Aznar és Alfonso Guerra, un poll ressuscitat que últimament tampoc calla. És veient aquesta mena de gent que l’independentisme –que ha de ser una tendència equilibrada i serena– esdevé com un rampell irresistible i urgent.
No som com ells. No volem ser com ells.
P.S. Una bona selecció dels aforismes de Lichtenberg ha estat editat en català no fa gaire. No sé si ho sabíeu, però és una bona notícia.
M'agradaM'agrada
Sí, sí, editorial Ela geminada! Una gran cosa. Gràcies.
M'agradaM'agrada