L’horror és al Cor de les Tenebres, de Conrad, a la selva que envolta el riu Congo, al Vietnam que retratà Coppola o a la Síria d’avui mateix. Sí, evident. Però l’horror potser encara més horrorós és al cap d’aquesta dona del Carmel que ha matat els seus fills amb traïdoria i premeditació després de la trucada al pare -un pare violent segons s’ha sabut-, et truco per dir-te que mataré els nens. I els mata. Horror! Horror sense paliatius. Horror d’aquest món d’avui en què, a més, milers i milers de possibles vides no arriben ni a néixer perquè senzillament l’avortament és lliure i surt de franc i ha esdevingut un dels pitjors falsos drets d’aquesta societat relativista de l’horror i de la mentida i de la indigència moral. Haurien pogut avortar, també, les mares d’aquestes dones, i d’aquesta mena d’homes. Quina cosa esgarrifosa. El consol, si és que n’hi ha cap, és que tot això s’enfonsa i s’està acabant. I l’esquerra progre dels nostres pecats, si és que encara hi són i encara en queda res, haurien de col·laborar-hi. No hi ha drets sense deures. Cap dret. S’ha mort Thatcher i a Catalunya ens en caldria una de ben catalana que ens empenyés definitivament a la llibertat. A la llibertat del país i a la llibertat de distingir el bé del mal. A distingir-los implacablement. Molta més catequesi, molt més temor de tot, molt més complir els deures i sense convenis col·lectius, tan sols conveni i compromís personal amb qui et paga segons el que tu aportis. I, sobretot, no follis mentre no sàpigues el que et fas i amb qui ho fas i perquè ho fas. El tenim instal·lat tan a prop, l’horror.
El post d’avui va de broma, no? És que costa una mica d’entendre el seu peculiar sentit de l’humor.
M'agradaM'agrada
És clar que és una broma!
M'agradaM'agrada
¿Per què una broma? ¿Que no hi estan d’acord?
M'agradaM'agrada
Bé, s’hi pot estar més o menys d’acord, però el to és de botzinaire i això fa riure.
Parleu de qüestions verament greus i [això se m’acut mentre estic escrivint, no estava pensat abans] les esteu frivolitzant amb el to que empreu. Noto que em començo a indignar i no pel tema sinó per la vostra actitud, pròpia d’un irresponsable i un cínic. Dispenseu-me la franquesa.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, eh!, però res més lluny de mostrar-me cínic o irresponsable. Al contrari, ho vaig passar fatal, ahir, en assabentar-me dels fets del Carmel i de la mort d’aquests nens innocents. Puc admetre que hi hagi mala llet, però de cap manera cinisme ni irresponsabilitat. I gràcies, tot i així, dels vostres comentaris!
M'agradaM'agrada
Us crec. La meva impressió és que vareu començar el text entristit i afectat pel que havia passat, i això us honora. Vareu voler enfocar la qüestió del mal, qüestió delicada, i de moment us en sortíeu prou bé. Però poc a poc vareu anar lliscant pel pendent del sostrisme més descarnat. Llavors ja no toquem vores, el text es desfà en la inconsistència, el tema es caricaturitza sense remei i ja no sabem on som. Per això sembla una broma.
M'agradaM'agrada
Potser sí. I em sap greu si és així!
M'agradaM'agrada
completament d´acord, no hi ha drets sense deures , i no follis sense precaucions,fes servir el cap..
M'agradaM'agrada
Que avorta molt sovint, la teva dona, Xavier
M'agradaM'agrada