Pàgina d'inici » Dietari » L’horror

L’horror

L’horror és al Cor de les Tenebres, de Conrad, a la selva que envolta el riu Congo, al Vietnam que retratà Coppola o a la Síria d’avui mateix. Sí, evident. Però l’horror potser encara més horrorós és al cap d’aquesta dona del Carmel que ha matat els seus fills amb traïdoria i premeditació després de la trucada al pare -un pare violent segons s’ha sabut-, et truco per dir-te que mataré els nens. I els mata. Horror! Horror sense paliatius. Horror d’aquest món d’avui en què, a més, milers i milers de possibles vides no arriben ni a néixer perquè senzillament l’avortament és lliure i surt de franc i ha esdevingut un dels pitjors falsos drets d’aquesta societat relativista de l’horror i de la mentida i de la indigència moral. Haurien pogut avortar, també, les mares d’aquestes dones, i d’aquesta mena d’homes. Quina cosa esgarrifosa. El consol, si és que n’hi ha cap, és que tot això s’enfonsa i s’està acabant. I l’esquerra progre dels nostres pecats, si és que encara hi són i encara en queda res, haurien de col·laborar-hi. No hi ha drets sense deures. Cap dret. S’ha mort Thatcher i a Catalunya ens en caldria una de ben catalana que ens empenyés definitivament a la llibertat. A la llibertat del país i a la llibertat de distingir el bé del mal. A distingir-los implacablement. Molta més catequesi, molt més temor de tot, molt més complir els deures i sense convenis col·lectius, tan sols conveni i compromís personal amb qui et paga segons el que tu aportis. I, sobretot, no follis mentre no sàpigues el que et fas i amb qui ho fas i perquè ho fas. El tenim instal·lat tan a prop, l’horror.

9 thoughts on “L’horror

  1. Bé, s’hi pot estar més o menys d’acord, però el to és de botzinaire i això fa riure.
    Parleu de qüestions verament greus i [això se m’acut mentre estic escrivint, no estava pensat abans] les esteu frivolitzant amb el to que empreu. Noto que em començo a indignar i no pel tema sinó per la vostra actitud, pròpia d’un irresponsable i un cínic. Dispenseu-me la franquesa.

    M'agrada

    • Perdoneu, eh!, però res més lluny de mostrar-me cínic o irresponsable. Al contrari, ho vaig passar fatal, ahir, en assabentar-me dels fets del Carmel i de la mort d’aquests nens innocents. Puc admetre que hi hagi mala llet, però de cap manera cinisme ni irresponsabilitat. I gràcies, tot i així, dels vostres comentaris!

      M'agrada

      • Us crec. La meva impressió és que vareu començar el text entristit i afectat pel que havia passat, i això us honora. Vareu voler enfocar la qüestió del mal, qüestió delicada, i de moment us en sortíeu prou bé. Però poc a poc vareu anar lliscant pel pendent del sostrisme més descarnat. Llavors ja no toquem vores, el text es desfà en la inconsistència, el tema es caricaturitza sense remei i ja no sabem on som. Per això sembla una broma.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s