Pàgina d'inici » Dietari » A Corfú

A Corfú

Diumenge, 1 d’agost del 2010. Content de ser a Corfú. A la terrassa d’un bar al costat mateix de la fortificació veneciana. El paisatge marítim. Exuberància de la vegetació. La costa albanesa davant per davant d’on ara sóc. Mar en calma. La claror infinita. Corfú (Kèrkyra) és, sens dubte, la més rellevant de totes les Jòniques. Penso en “La meva família i altres animals”, de Gerald Durrell, plàcid i amable entreteniment de la seva experiència illenca. Corfú surt també a l’Odissea. Aquell episodi en què Homer conta l’estada d’Ulisses (Odisseu) a l’illa, quan, després de ser retingut a Ogígia per l’amor de la nimfa Calipso, fou alliberat gràcies a la intervenció d’Hermes. I a continuació, quan es dirigia cap a la no llunyana Ítaca, una tempesta l’abocà a la platja de l’illa d’Esqueria, que hom identifica amb l’actual Corfú. Aquí fou descobert per la bella Nausicaa, la senyoreta Nausicaa que diu Pla, la dels “braços blancs” que jugava a pilota amb les seves amigues i el conduí on era el seu pare Alcinous, rei dels feacis. Aquest acollí Ulisses a palau i organitzà un banquet en honor del fill de Laertes. I després d’escoltar les seves aventures i perills, Alcinous li oferí rics presents i l’instal·là en una nau que l’havia de dipositar finalment a Ítaca, casa seva. Corfú té aquest record. I no m’estranya que l’emperadriu tràgica i solitària, Elisabet d’Àustria, Sissí, s’enamorés del lloc i s’hi fes construir l’Aquileió, aquest palau que penso visitar després, a 12 Km. de la capital, i que rebé aquest nom perquè Aquil·les fou l’heroi favorit de l’emperadriu. Sissí se sabia fragments sencers d’Homer i aprengué grec amb un estudiant de l’illa. No cal ara esmentar totes les dissorts d’Elisabet. La darrera li tocà a ella mateixa en ser apunyalada a Ginebra per aquell anarquista italià. Corfú és un goig. I hi ha també el record de la presència veneciana. No només per la fortificació que tinc just davant meu. Corfú fou escala principal dels bucs venecians que cobrien la ruta de l’Orient. I aquest record roman a l’arquitectura de l’illa, si més no, d’algun barri de la capital. Respires bé a Corfú. Però l’escala dura a penes 9 hores i no donen per a gaire.

One thought on “A Corfú

  1. He llegit “La meva família i altres animals” de Gerard Durrell i em vsig divertir molt.
    No he pogut mai, en canvi, amb “El quartet d’Alexandria” del seu germà.
    També he llegit “L’Odissea”, traduïda per Carles Riba. Una delícia.
    Crec que és pitjor la sopa que els francesos. Dels turistes mal educats te’n pots allunyar però com refusar la sopa al teu amfitrió o amfitriona, sense passar tu per mal educat?

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s