Pàgina d'inici » Dietari » El cervell com una esponja

El cervell com una esponja

Continuo amb Ellroy. Continuo amb Ellroy perquè sempre he viscut d’idees i de dèries, estúpides o no. Desbaratades en tot cas. I sempre revisant des d’una perspectiva perversa els arguments extrets de llibres i pel·lícules. Cervell com una esponja cultural, però sense dots interpretatives ni cap capacitat per a l’abstracció. Amarat de ficcions, fets històrics i minúcies en general, m’he construït una visió del món més aviat esbojarrada a partir sempre de dades poc o gens contrastades. Vaig llegir ja fa més de 2 anys una entrevista a Ellroy publicada al Cultura de l’Avui i després vaig escriure’n això perquè m’agrada recordar-ho:

26-2-2010

He estat feliç, aquest migdia. Feliç i pletòric. Sortint de classe, passo pel Caprabo per tal d’omplir una mica la nevera, que fa dies que fa pena, la veritat. Arribat a casa, distribueixo i endreço amb cura la compra feta i em poso a la taula de la cuina, intensa i agradable claror primaveral, i llegeixo, acompanyat de whisky i cigarretes, el suplement Cultura de dijous. Sempre hi busco Solà i Xavier Pla, però aquesta vegada em trobo una entrevista a James Ellroy, que de sobte em capgira el dia i me l’omple. Ellroy m’emociona. Em passà amb L.A. Confidential, però d’això ara ja fa uns quants anys. Sóc d’aquests, penso. He trigat a descobrir-ho, però sóc d’aquests. Cap vergonya de reconèixer-ho. Ell, de moment, ha viscut 5 anys més que jo, i a mi, em falta, és clar, la dedicació, la lucidesa i el talent, però m’encomana la seva percepció de les coses. M’agraden i detesto les mateixes coses que a ell li agraden i les mateixes coses que ell detesta. Producte de la meva època, segona meitat del XX, català, mascle, blanc, de dretes, heterosexual. I encara vull ser el millor en la meva feina. Com Ellroy, odio els llibres petits, el rock & roll, el minimalisme, la comèdia, la frivolitat, els líders polítics de poca talla. M’encanta Beethoven, i Rachmaninov, i Amèrica (a mi, a més, Catalunya), Déu, els grans líders polítics, els pitbulls, tot el que Amèrica representà al segle XX. Jesús. (Bé els pitbulls agraden a Ellroy i no pas a mi. A mi, de fet, els gossos no m’agraden, de cap mena)

Ellroy no guanyarà mai el Nobel. L’autor de la Trilogia americana i del Quartet de Los Angeles no guanyarà mai el Nobel. Ho sap molt bé i ho té molt clar. I té raó: aquestes són coses reservades per a progres, homosexuals, lesbianes i comunistes. Li demanen per què escriu llibres de tres en tres, o de quatre en quatre. I contesta, sorneguer i intel·ligent, que perquè és americà i, per tant, li agraden les grans merdes.

He estat feliç aquest migdia i no m’adono que ni tan sols he dinat. Per cert, ara me n’hi vaig. No dino mai a casa. No vull embrutar i, a més, no sé cuinar. Tampoc a mi, com a Ellroy, no m’interessen gaire les coses que passen avui. Tan sols la independència del meu país m’interessa. Llevat d’això, m’estimo més la companyia dels morts. I mentrestant Ellroy, que és viu, no el tenim traduït al català (tan sols A la Caça de la Dona tenim, a Angle Editorial).

4 thoughts on “El cervell com una esponja

  1. Aprofito por donar-te les gràcies perquè fou gracies a tu que vaig conèixer Ellroy…. és un vici, una autèntica addicció. Ara justament estic amb Jazz blanc…però abans: la dalia, la confidential, Mis rincones oscuros, La colina de los suicidas, el poli Lloyd perkins i la peli Cop on James woods fa de Lloyd perkins…un cop comences amb ellroy, no pots parar…..

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s