Pàgina d'inici » Dietari » Sóc un ressentit

Sóc un ressentit

Afirmar que algú és espanyol, o que s’ha espanyolitzat, no és cap insult ni cap desqualificació. Si a mi em diuen català, no sentiré pas que em desqualifiquen. Ni que m’insulten. Sóc català, sí. I n’estic content i no sé per què es molesten aquells que són espanyols i algú els ho recorda. Perquè el que no és possible és ser totes dues coses alhora. Ser espanyol i català alhora no és compatible. Si dius que et sents tan català com espanyol, és que ets espanyol i això no et desqualifica pas com a persona. Et desqualifica tan sols com a català. Jo també admiro Arcadi Espada, però només la seva escriptura, el seu estil. No pas les seves idees i podem tenir una conversa la mar d’afable, distesa i divertida sabent tots dos que no hem de tocar segons quins temes. M’agrada, també, Puigverd, que no conec personalment. Em sembla que ho vaig deixar clar. I d’acord, què més voldria jo sinó escriure com ell! Però no comparteixo cap idea seva, cap ni una. No suporto que escrigui en castellà. No ho suporto ni d’ell ni de cap dels escriptors catalans que ho fan. No suporto La Vanguardia. I no em sap cap greu que se’m digui ressentit. Sí, sóc un ressentit. I és una sort. Sóc un ressentit perquè hi ha ressentidors. Tret que, dels ressentidors, ningú no en parla i, a més, resulta que són més aviat ben vistos. Si més no, ben vistos pels mitjans que ens colonitzen mentalment. M’agrada ser un ressentit. Em manté viu i despert. Segueixo, en això, Guillem Simó i el seu grandíssim dietari: el ressentiment és l’única passió que pot mantenir viva la flama de la inspiració. Finalment, és clar que voldrem i ens caldrà un exèrcit modern i ben preparat. Naturalment. ¿O és que potser hi ha cap país seriós i normal que no en tingui? I si encara no som prou seriosos i normals és, sobretot, a causa de l’ensopiment, de l’excés de seny, de la por i de l’autoodi que prové de casa nostra mateix. Més que no pas d’Espanya.

11 thoughts on “Sóc un ressentit

  1. Collons que bo!!! Ho ha clavat.
    La meva família política, ja fóra per conveniència uns i per conviccions oportunistes dels altres, eren, senzillament feixistes. Ara són independentistes, de la ceba i lectors diaris de La Vanguardia Española del Godó, gurú de pàtria española-catalana regada amb aigua de marduix.

    Jo, idiota de mi, a vegades no defujo aquests temes, m’assemblo al meu pare i a tota la patuleia proletària dels Font, i em solen tractar de ressentit perquè no puc entendre que tots els feixistes hagin pogut morir plàcidament als seus llits i els republicans afusellats a la tàpia del cementiri i enterrats a qualsevol fossa comuna Déu sap a on, ningú els hagi restituït la seva dignitat i podem trobar dignes gent com els Arias Navarro, el Carrero o el Fraga.

    Diuen que sóc obtús, de poca amplitud de mires, malgrat el meu tarannà cultural massa catalanista (i crec que no en sóc gens de catalanista, senzillament sóc independentista i avergonyit de ser espanyol) i que faig ús d’una rigidesa intel.lectual que no porta massa enlloc.

    Jo tampoc crec que pugui ser dues coses alhora i , encara menys, anar com una banderola allà on em porti el vent i fer com si no passés res.

    M'agrada

  2. Escriure com en Puigvert ? Au va home va, què mes voldria ell que fer-ho com vós, si escriu com parla a les tertúlies que participa fa pena, no acaba mai, no sap fer un resum. Jo tambè sóc exlectora de La Vanguardia. Ressentida i obtusa.

    M'agrada

  3. Amic Colomer, vós escriviu molt, molt millor que en Puigverd! I estic, sempre, molt més d’acord amb vós que no pas amb ell.
    Però, per a mi, La Vanguardia és un diari senzillament meravellós. El millor de Catalunya i del sud d’Europa. Ho sento, però algú US ho havia de dir…

    M'agrada

  4. Quant d’odi, senyor Colomer… però que li hem fet nosaltres els “restoespanyols”? Sospito que jo, com asturià, segur que sóc també un “espanyolitzat” d’aquests dels que vosté parla. Això de la llengua com criteri de nacionalitat sembla que només opera a Espanya, perquè als escocesos ningú no els nega la seva identitat pel sol fet de parlar anglès.

    Relaxis home, que escriure en castellà no té res de dolent… i encara menys considerar-se espanyol sent català, només cal veure l’etimologia del mot.

    Salutacions des de les Astúries d’Oviedo.

    M'agrada

    • No és odi, benvolgut. És tan sols la voluntat que el meu país sigui lliure. Ningú no discuteix l’existència d’Espanya, ni la seva llibertat. Que ningú no discuteixi, per tant, el dret de Catalunya a la seva llibertat ni al seu dret de ser. A mi Espanya m’amagà el meu país i la meva llengua i la meva història. ¿M’enteneu?

      M'agrada

      • Totalment, jo crec que Catalunya és una nació històrica i té el dret de decidir el seu futur. Però això no vol dir que una persona no pugui ser catalana i espanyola alhora.

        L’espanyolitat no és pas una identitat nacional simple, com la portuguesa (una nació, una llengua; i això sense comptar l’asturià que es parla al nord), sinó composta (més d’una nació, més d’una llengua). És fals que només els països com Portugal siguin Estats legítims i els altres “presons de pobles”. El que vostè vol dir és que no és pot ser catalanista i espanyolista alhora (almenys en la versió convencional de ambdós nacionalismes).

        Miri, jo sóc unionista, fins i tot nacionalista espanyol si vol, perquè considero que la crítica catalanista als “no-nacionalistes” és correcta: les coses pel seu nom.

        Crec que hi ha una nació política espanyola -no pas cultural, o almenys no pas de cultura única- i que Catalunya i els catalans han estat històricament part d’ella. Això és senzillament innegable, i és precisament el que diferència el cas català (i basc), del polonès, txec, etc… pobles que mai es van a sentir rusos o alemanys respectivament.

        Dit això, és obvi que Catalunya també és una nació, i no pel fet de tenir llengua pròpia, sinó perquè té una història nacional pròpia anterior a la creació d’Espanya, com Astúries, Lleó, Navarra… Les nacions no es poden dibuixar en el mapa des de criteris lingüístics. Occitània, Euskal Herria, els Països Catalans… no són pas nacions, només projectes de nació, legítims per descomptat però en qualsevol cas desideratius, no pas històrics. Per la mateixa raó, Suïssa és una veritable nació des del 1291, malgrat la seva diversitat lingüística.

        Així les coses, Catalunya -nació històrico-cultural- podria encaixar perfectament dins d’Espanya -nació política-. Però no és així, i s’ha desenvolupat un projecte independentista. Doncs perfecte, que parli la gent. En això jo no sóc un nacionalista espanyol “clàssic”. Precisament aquest és el error més greu de l’espanyolisme: el seu tradicionalisme. Com els catalans i els bascos es van a identificar amb Espanya en el passat, sempre han de ser espanyols. Doncs miri, no necessariament. Jo no tinc por al futur. Espanya, malgrat els seus fracassos, ja ha complit amb l’història, i a més amb nota. Si ara voleu seguir un altre camí, doncs endavant.

        M'agrada

      • El vostre raonament em sembla correcte i fins i tot atractiu. És cert que algunes coses de les que dieu són innegables. Ara: també és innegable l’ocupació de Catalunya per part d’Espanya i dels Borbons a partir del 1714. Des d’aleshores som una colònia espanyola. I hem perdut totes les guerres, cert. La darrera, el 1939. No volem perdre’n cap més i no volem tampoc continuar amb aquesta amenaça continuada de l’anihilació econòmica i cultural a què l’Espanya castellana ens sotmet de manera sistemàtica. I sí, és clar que és possible sentir-se català i espanyol al mateix temps. Però aleshores és evident que ja t’està bé continuar essent espanyol.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s