Pàgina d'inici » Dietari » Felicitat conjugal

Felicitat conjugal

Felicitat conjugal. Tolstoi. Amistat i companyonia com a substituts de l’erotisme. Eros i Afrodita ja se sap que no duren per sempre. Potser per aquesta raó les mamàs de les filles que es casen ploren durant la cerimònia. I ploren no tant perquè pensin que perden una filla sinó segurament perquè ja preveuen la catàstrofe futura de la núvia. Hi ha un dia que l’amor s’acaba. Flaubert fou contrari al divorci. Els casats han de viure junts tota la vida justament pel fet d’haver comès l’estupidesa de casar-se. La solució de Tolstoi, si més no en aquest llibre, és una altra: canviar eros per fília. Amistat en lloc d’erotisme. Però resulta que Felicitat conjugal és una novel·la. No sé si a la realitat pot donar-se una tal solució. No sé si elles l’admetrien i s’hi avindrien, anant com anem sempre a la recerca d’allò que no tenim.
Inconstància, mandra, droperia.
Heus-me aquí, que no sóc com els altres. Seguiu el meu exemple. El fàstic de la mel damunt la mel (Huidobro).
L’egolatria, sembla, consisteix en el fet de no deixar-te prendre el que és teu. Siguem egòlatres, doncs.

2 thoughts on “Felicitat conjugal

  1. Tolstoi escriu primer “Felicitat conjugal” però, la recepta no sembla reixir i després escriu “El diable”, desestabilitzadora. Eros i Afrodita no duren sempre, però la temptació té regust d’eternitat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s