Viatge a les arrels

Setembreja, sembla.
Lectures que et fan venir, després, ganes d’escriure. ¿Són gaire il·lustrades avui les suposades classes il·lustrades responsables de la formació i instrucció dels adolescents i joves del país? ¿Ho són gaire? Caldria esbrinar-ho del cert perquè la sensació general és que no. La sensació general és que es tracta d’unes classes, potser també podríem dir-ne “castes”, que resulten avorrides, incultes, carrinclones, bàrbars i pedants. I és per aquí que faria falta també començar. Il·lustrar les classes il·lustrades. I anem amb molt de retard. Amb tant, que tot això ja ho deia Flaubert fa més de segle i mig. A cada bugada hem perdut un llençol. ¿Com se fa, però, per il·lustrar-les? ¿Què es deu haver de fer? Fantasma de l’estupidesa que recorre les nostres aules. Setembreja, sí. També Huidobro, el juliol del 38, afirmava que la intel·ligència avui sembla la pitjor de les lepres. L’home intel·ligent és odiat, escarnit, calumniat. I arribarà aviat el dia que els qui gosin pensar seran cremats com les bruixes a l’Edat Mitjana. Glòria al xarlatà, a l’intrigant, al vanitós que té temps i estómac per organitzar un bluf entorn la seva persona, tant és que es tracti de moments greus i tràgics per a la resta. Glòria al gris, a l’equívoc, a la boirina, al mediocre, al merenga. I a tanta gent amb vocació d’home de negocis. Sense pensament, sense lletres, sense Humanitats. I de responsabilitat, ni se’n parla. Perquè la responsabilitat hauria de començar sempre pel viatge a les nostres arrels. Jerusalem, Atenes, Roma, Viena. I sense la gran estafa del multiculturalisme, aquesta cosa que destrueix qualsevol experiència d’arrelament.
Setembreja, sí. Finalment.