Jo tampoc

Aquesta tendència de fer-te l’ofès quan realment no estàs ofès perquè res no hi ha hagut que t’hagi pogut ofendre. En el fons el que passa segurament és que et fas l’ofès perquè ets imbècil. Val més que ho deixis córrer i no t’hi capfiquis. O sí, capfica-t’hi, tu mateix. Igual que amb això de voler-ho tenir tot acabat quan ni tan sols ets a la meitat de tot el que et cal. Neguit i impaciència. Ple de coses a mig fer. Tornes de Taüll, 4 hores de conducció. I quan ets a Tàrrega ja voldries ser a casa. A casa. On no t’espera cap persona. Tot encalmat, però, aquest dematí. I no és pas que hagis renyit amb ningú, però ¿per quina raó les amistats haurien de durar més que les passions? Lentitud de la lectura. Llegim igual que en època d’Aristòtil (Piglia). És que jo no vaig ser instruït en català, sents que diuen. Bé, jo tampoc.