No ser ja a Espanya

La literatura catalana és tan sols aquella que s’escriu i s’expressa en català. És que, si no, ¿què seria la literatura catalana? Naturalment els catalans podem escollir que llengua que sigui a l’hora d’escriure, però això no canvia res. La nòmina de la literatura catalana la formen les obres i els llibres escrits en català. Que diguin el que vulguin i que es facin passar tant com els doni la gana per oberts i cosmopolites. Què més voldria jo sinó que V-M escrivís en català. Però no. L’he de llegir en la llengua que escriu i és el que faig i no passa res. Això és en tot cas la cultura, que no té fronteres, ni tan sols lingüístiques. Ara: una altra cosa és que em sàpiga greu que V-M, i algun altre, no formi part de la literatura catalana. Hauria pogut ser d’una altra manera, però és tracta de la seva decisió i no hi ha res a dir. I amb els premis que facin el que vulguin perquè, en el fons, el problema és un altre. Senzillament aquestes coses i aquests debats es plantegen perquè encara n’hi ha, Duarte per exemple, que consideren la literatura catalana com una literatura espanyola. Colonització mental. D’això es tracta. Sí, es tracta que arribi el moment que ja ningú no pugui considerar espanyola la literatura catalana. Del que es tracta és de no ser ja a Espanya.