No cedir davant de res

No té gaire gràcia aconseguir les coses sense esforç i sense que res no t’hagin costat. Ara la cosa es va acabant per moments i farà falta que t’acostumis a pagar, poc o molt, per tots els serveis que et calguin. Per bàsics que et semblin. Però el que vull dir és que tal cosa és possible que contribueixi a millorar el teu humor general, la teva fesomia, el teu aspecte. Que estiguis més content de tu mateix i que, per tant, els altres se sentin més còmodes al teu voltant. Si aconseguir una cosa et costa, però amb esforç i amb sacrifici i treballant més, si cal, l’acabes aconseguint, aleshores la satisfacció i la sensació de plenitud veuràs que fan de tu una persona millor, més afable, més contenta, més generosa, més tot. Faràs més bona cara i estaràs de més bon humor. No sé per què, però tinc la sensació que, quan fins fa poc això que n’hem dit i en diem estat de benestar era qui amb diner públic ho anava pagant gairebé tot, la gent presentava un aspecte cada cop més horrible i més malhumorat. Més crispat. Pot semblar paradoxal, però no ho és. Perquè, t’ho miris com t’ho miris, és millor i més atractiu guanyar-se la vida que no pas esperar que te la regalin.
Content i agraït, d’altra banda, que hagin rectificat el cartell de la convocatòria 11S. Certament, no hi pot faltar ningú. Ni, com Erasme, cedir davant de res.