Pàgina d'inici » Dietari » Bergen

Bergen

De sobte la boira s’esvaeix i el día es torna resplendent. Ahir a la tarda, per exemple, en sortir de Geiranger. Claror i llum del fiord fins a comunicar amb el mar. Quietud de l’aigua solcada tan sols pels ferris que fan el servei de transport de persones i vehicles d’una vora a l’altra. Silenci. Vulnerable a la bellesa de la quietud i el silenci. Guspires de plenitud. Llum que en aquesta època de l’any dura encara fins poc abans de les 10. Tes i cigarretes a la coberta del Sea View Bar.
I Santa Maria, avui. I jo a Bergen. Escriure a Bergen sobre Bergen. La primera sorpresa és que no només no plou sinó que el día és esplèndid. Segur que no deuen tenir gaires dies com aquest. Onada d’olor de peix al port. Arengada, bacallà, oli de fetge. Aparença vertical de la ciutat, segona del país amb uns 270.000 habitants. El vermell i el rosa de les cases de Bergen. Pujo amb funicular a una de les muntanyes que l’envolten i el panorama general, amb el fiord al fons, és de les coses que valen la pena. Bergen fou hanseàtica i es nota a les empremtes de l’arquitectura. L’Hansa teutònica, Hamburg, Lübeck, Rostock, Bremen, monopolitzá el comerç del peix a tota la costa occidental de Noruega fins al segle XVI, quan la novetat americana féu passar de moda el comerç atlàntic, que decaigué. Reminiscència de la Bergenhaus, fortalesa de l’Hansa. Bergen vermellosa i vertical. Gran atracció de Bergen. Hi ha, per cert, una recent colònia espanyola, que es veu, però, que fa un poc de pena. Damnificats de la ruïna de la construcció a Espanya, manobres que durant els anys de la bombolla s’havien acostumat a uns ingressos que de vegades superaven els 4.000€, no se sap ben bé per què s’imaginaren Bergen com una mena de terra promesa, de terra de promissió. I així començaren a arribar, primer en petites tongades i després ja cada cop més considerables. A la recerca de feina, és clar. ¿I què ha passat i què passa? Doncs que molts d’ells se n’han hagut de tornar o han hagut d’acabar dormint pràcticament a sota un pont. Si no parles noruec, o anglès si més no, no hi tens res a fer, ni a Bergen ni enlloc de Noruega. Tinc l’encàrrec de visitar-los i els visito. Hi ha ànimes caritatives, pertot n’hi ha, que miren de fer-los un poc d’acollida, però mai res que superi com a màxim el límit d’un parell o tres de setmanes. ¿I després? Sí, després si és que n’hi ha cap. La Robin Hood Husen és un d’aquests llocs d’acollida. Quan hi entro, em ve de sobte una forta sentor de fesolada. Una vintena de persones, també sudamericans, treuen de franc el ventre de pena i mengen calent. M’atén Marcos, que és qui se’n cuida, i em presenta la persona que buscava, F.Z. Desesperança de la seva fesomia. No sap ben bé què ha de fer ni quant de temps més podrà quedar-se a Bergen. Li dic el que li havia de dir i me’n vaig amb l’ànim més aviat compungit. El ric Regne de Noruega. Tenen de tot. Tenen el peix i tenen el petroli, i les dressanes, i la indústria química, i el paper. I no tenen l’euro. Per què l’haurien de voler.
I l’escuma que desprenen, al vaixell, les bombolles de les banyeres rodones d’aigua calenta. S’hi posen de 4 en 4. I en acabat uns altres. Fa un poc de fàstic, la veritat.

4 thoughts on “Bergen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s