Aalesund

Impressió de l’arribada a Aalesund. Les 10 del dematí i un temps clar, sense cap núvol, no es mou ni una fulla. 21 graus i aquí no hi ha temperatura de xafogor.  Som a 236 quilòmetres al nord de Bergen. Silenci i ordre i molt poc trànsit pels carrers. Aalesund és a la província de Møre og Romsdal. Poc més de 40.000 habitants que viuen sobretot de la pesca. Es veu que la flota de pesca de la ciutat és una de les més modernes d’Europa. És ben cert, aquí, allò que deia Pla en el sentit que si la geometría és el vincle unitari de França o Alemanya, per exemple, a Noruega aquest vincle ve a ser el bacallà. Tot i que jo no sé pas si és el bacallà precisament allò que més obtenen del mar a Aalesund, però podría ser. Bé. Art Nouveau, que no és exactament el Modernisme. La ciutat cremà com una teia la nit del 23 de gener del 1904 i més de 10.000 persones quedaren sense sostre. A partir d’aquí la reconstrucció la díssenyaren arquitectes i constructors formats a Trondheim i Charlottenburg (Berlín) segons l’estil que dominava a Europa aquella època. Art Nouveuau a Aalesund. Torretes, palauets acabats en agulla, la decoració exterior de les cases, fetes ara de maó i pedra. Plaer visual del centre de la ciutat. I des d’aquí el que vindrà serà les entrades als fiords de Hjørund i Geiranger, dels quals la ciutat n’és adjacent. Tot és caríssim, d’un altre nivell. Per un cafè, al canvi, em demanen gairebé €5. De sobte m’adono que el cel és gris i potser plourà i tot.