Hores a Amsterdam

M’estic a Amsterdam. La meva Amsterdam, podria dir. Tants dies i tantes nits com hi he arribat a passar. Vol plàcid, aquest matí, ben dematí, que ara em permet unes hores, poques, per al record, aquella certa nostàlgia. El temps just, abans d’embarcar-me a l’Eurodam camí dels fiords, de passejar per Leidseplein, Rembrandtplein i el Dam. L’Hotel de l’Europe, el cafè Katoen i l’Amstel, aquest petit misteri de les aigües neerlandeses. Turistada inevitable, sí. Però també percepció de civilització, de ferma educació d’una humanitat sàvia. Cel i aigua i canals. Comoditat d’aquest país seriós que sap també somriure. País que s’ha fet ell mateix. Elegància suficient, però no amanerada. Esclat de vida i d’ordre. I bicicletes, sí, moltes bicicletes, però que aquí resulten adients i justificades. Truco a Theo, a Reina i a Franz. No hi ha prou temps de quedar. Tants dies i tantes nits i tanta conversa en el record. L’Eurodam salpa aquesta tarda a les 5. Tot demà de navegació fins diumenge a primera hora que està prevista l’arribada a Aalesund, a 236 Km al nordest de Bergen.