Cap al Nord

Potser sí que l’home ha vingut en aquest món per veure com pot utilitzar les persones en profit seu. No ho sé, però potser sí. En fi.

Naveguem al fil de la costa, negra com una gola de llop. El cel és baix, la humitat intensa. El soroll del mar al coster és imperceptible. Semblem embolcallats en el silenci. L’aire és gras, entebeït. Les fustes, les robes, els cabells, humits. El mar, la mar, dels misteris desorbitats i eterns, i de les dureses i dolceses divines, sense lirismes d’acadèmia ni balboteigs femenins (J.P.). La mar. Sí. La navegació atlàntica cap al Nord, cap als fiords, que comença demà.