Com un gra de pus al cul

I és clar que hi ha lloc per a la insubmissió. Sempre hi ha lloc per a la insubmissió quan sents que et xuclen la sang i et prenen el pèl i se’t pixen a sobre mentre et diuen que el que passa és que plou. Hi ha lloc per a la insubmissió i per a la sedició, alçament contra l’autoritat establerta. I tant! Andalusia abandona la reunió del CPFF per motius ben contraris i oposats als que han impulsat Catalunya a ni tan sols presentar-s’hi. S’esmicola la igualtat, esgrimeixen els andalusos. La igualtat, és clar. Aquella igualtat que consisteix principalment en el suposat dret de rebre allò que els altres produeixen. M’ha agradat la decisió del Govern, sí senyor. I del PP i C’s ja sabem tot el que cal saber. I també d’aquest gran anacronisme que és el PSC. Ara gosa dir que l’obligació del conseller Mas-Colell era d’assistir a la reunió i intentar negociar amb Montoro i amb Espanya. Intentar, diuen. El que passa amb el PSC és que és com un enorme gra de pus al cul que caldria extirpar d’urgència encara que fos amb prèvia sedació. I via fora, en acabat.