Gent esbiaixada

¿Per què hi ha tanta gent, en aquest país de mesells, que es manifesten en contra d’Eurovegas? No ho puc entendre. I mira que m’hi esforço. He estat unes quantes vegades a Las Vegas, sempre per feina, i mai no m’he aturat en cap taula de casino ni en cap màquina escurabutxaques. El joc no m’interessa. Podria interessar-me, però no m’interessa. No tot és el joc a Las Vegas, ni molt menys. En el meu cas fou l’admiració. Bars, habitacions d’hotels, algun restaurant. L’arquitectura. La il·luminació. Admiració del luxe enmig del desert i del no-res. Res més. Que hi hagi la sola possibilitat d’Eurovegas a Catalunya ens hauria d’alegrar i no tindria perquè anar contra cap altre sector d’activitat del país. Seria sumar, i molt, i no pas restar. ¿Per què no ha de poder ser? ¿Per què no deixem que sigui un pol de veritable atracció econòmica encara que els potencials visitants fossin segurament visitants addictes al vici? ¿Per què tant de fals puritanisme, sobretot quan ens queixem tant de manca de diners? No em semblen persones partidàries de la llibertat, a més, tots aquests que es manifesten contra l’existència del complex. Persones ofuscades per ideals anacrònics. Tota cosa és un vici, en el fons. També és un vici, un gran vici, aquesta mania de dir d’entrada a tot que no. Ja perdérem Eurodisney, fa anys, a causa de tants falsos virtuosos i sepulcres emblanquinats. Ho sento, però em semblen gent esbiaixada aquests del no a tot d’entrada. Gent que representen, a més, un gran obstacle per a la llibertat del país. És que caldrà canviar i alleugerir algunes lleis i normes, s’exclamen. Molt bé, ¿i què? Canviem-les. És que es malmeten terrenys agrícoles, diuen també. Bé, indemnitzem els propietaris, doncs. Ja n’hi haurà d’altres, de terrenys agrícoles. D’Eurovegas, però, no. I, tot i així, vés a saber si els acabarà interessant, a tots aquests Adelsons inversors instal·lar-se entre nosaltres. Mesells.

Dies de sensacions barrejades i contradictòries. D’una banda, el cap ple de porcades; però també d’una pàtina de religiositat. Tot i que potser no és tan contradictori tot plegat. Sant Pere i Sant Pau, demà. Penso en Kusadasi i en Èfes.