Pàgina d'inici » Dietari » Petar com un petard

Petar com un petard

Tinc aquí davant El llegat d’Europa, Stefan Zweig. La desmemoriada Europa d’avui enfront dels temps i els segles en què aquest nostre continent ho prometia gairebé tot. Més Zweig, més Kertész i més Marái, un poc més de Centreeuropa, i potser d’aquí un temps aquesta nostra llar comuna podrà assitir a un nou Renaixement, a una nova civilització i a una nova cultura de patent. I sense petards i amb molta més literatura. Molta més.

Els petards. Que desagradable que em resulta l’espetec dels petards! Puc entendre la foguera, però de cap manera el petard. Tan sols alguna bombeta o alguna piula vaig arribar a fer esclatar de petit. Després ja res més. A casa no hem estat mai de petards i els meus fills tampoc no en són. Hi ha aquesta Catalunya que peta com un petard. I és cert que fumo i que també el fum de les cigarrtes pot arribar a molestar. Però avui fumar és ja un acte gairebé privat, íntim. Tret de les terrasses, ningú no et veu ni et sent quan fumes. I el cas és que no sabria dir del cert d’on ens ve aquesta “tradició” petardera. És pejorativa la paraula petard i deuen ser coses del diable, coses d’abans de la cristianització, els valors de la qual són avui cada cop menys visibles. Puc entendre la foguera, fer foc nou, però no el petard. De cap manera.

I la marranada de les platges, ¿què?

3 thoughts on “Petar com un petard

  1. Miquel, quin goig, quin mèrit immens, quant d’esforç, quanta fe i quanta dedicació! Poder tenir Zweigs, Marais, Kertéstzs, Gossmans…, poder tenir-los traduïts i amb tanta qualitat a la nostra llengua, una veritable “anormalitat” lingüística en mig de tanta decadència nacional. Gaudim-los. “Cal llegir de la mateixa manera que caminem -Emili Teixidor- perquè el cervell no s’aturi, cal llegir per mantenir-se intel·lectualment en forma”.

    I complim allò que Europa ens exigeix en cinema, tractem el castellà com una llengua europea més que no ha de tenir cap preferència respecte de les altres llengües europees diferents de la nostra. Ens ho demana Europa i a Europa ha de tenir l’exclusiva a l’hora de cedir-los-hi sobirania. Perquè “per a nosaltres Catalunya és la tesi. Espanya, només una hipòtesi, i no pas l’única” (Josep Armengou).

    Els petards i les marranades no hi tenen cabuda…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s