Memòria, llenguatge

Hem vist, i hem permés, encimbellar-se a la notorietat persones sense cap mèrit i que han resultat, i resulten, ser nocives i tòxiques per al comú de la societat. Vegin el programa Singulars d’abans d’ahir a la televisió. Ah, Emilio Lledó. Quin gran bé no faria si la notorietat l’haguessin assolit persones com ell. Som fets de memòria i de llenguatge. I tanmateix el model que s’ha imposat és aquell que preconitza mirar de fer-la ben grossa perquè anant bé tot quedarà en l’oblit i les culpes no seran mai pagades. Estem prenyats de malifetes i de delinqüents públics. I el mal és voler arribar a ser com ells. No és l’economia el més important malgrat el que vulguin fer-nos creure. Hi ha vida més enllà de la follia econòmica. Venim de Grècia, cal recordar-ho. No d’aquesta Grècia d’ara, però sí de la primera i som allò que ells ens deixaren per més que ens esforcem a fer veure que no. Memòria, llenguatge. El Singulars amb Emilio Lledó, de tant en tant el consol d’algun programa de televisió. Per emmarcar. Lledó, 84 anys i tan jove. Autèntic model.