Altres al·licients

En blanc, ahir. Hospitalitzat. L’espatlla sortí de nou de mare. No vaig explicar ben bé la veritat a ningú, però, és clar, resulta difícil mentir-se un mateix i amagar-se allò que en realitat passà. De vegades em faig el valent i el fatxenda i, així, em vaig posar a dormir sense el suport del cabestrell. I al dematí, en llevar-me, un mal gest, un d’únic, em féu veure de nou les estrelles. Ambulància i cap a l’hospital on no hi hagúe manera de redreçar la cosa. Sedació, finalment. I nit d’hospital al costat d’un veí vell i cridaner, pobret. Quina nit, Mare de Déu. Ara m’hauran d’operar segurament i será millor que així sigui. Fer net d’una vegada d’aquesta espatlla tan mòbil i susceptible. Ara: si tots els mals fossin com aquest! Si tot consistís a ser capaços de prendre’ns-ho amb calma! I de trobar altres al·licients en la forçada inactivitat!

Es veu que enguany no hi haurà debat sobre l’estat d’Espanya. No cal, és clar. Potser no farà falta ni passar comptes.

Greu per la mort d’Emili Teixidor tot i no conèixer gaire la seva obra. No he estat encara lector de Pa Negre, per exemple.