Doloroses imperfeccions

La dictadura financera actual s’ha carregat la democràcia, diu la monja Forcades. Bé, en part millor. El poble, no és que no sàpiga res; el pitjor és que tant se li’n dóna de saber com de no saber. Déu nos en guard, d’un govern del poble, de la massa. No conec Forcades personalment i no sé què pensar-ne. M’inspira, però, més aviat temor. Una monja simpatitzant d’Hugo Chávez! O que propugna vaga general indefinida, ella que fa la sensació de no parar de treballar!

Bloomsday, 16 de juny. Dia d’Ulisses. El dia que Joyce s’enamorà de Nora. Mai no he anat a Dublín, ni de fet enlloc d’Irlanda. Em falta Dublín. No se m’ha presentat mai l’ocasió d’anar-hi. I tan sols a través del llibre la conec. Dublín sense moure’m.

El desig, d’altra banda, el desig que tot ho mou. Segurament és una força més sincera que no pas l’anhel de reconeixement social. Persones aparentment incompatibles poden arribar a reunir-se a causa del desig. Sensació que la passió tardana de vegades resulta molt més honesta que una carrera acadèmica, per brillant que aquesta hagi semblat, sobretot quan saps que ha estat muntada damunt la impostura, la covardia i l’arribisme. Combat entre raó desig. Estat de crisi permanent. Sempre he estat en crisi i no em sé recordar en cap altre estat. Diu que som animals socials, potser sí. Però mai no hem arribat a conviure en pau amb els nostres semblants. T’enamores de la primera noia que et parla i has estat, i ets, incapaç de construir res de sòlid i durador. Sempre fent aigües. Potser per aquesta raó gairebé no et mous i et quedes aquí en aquest lloc on et pots permetre de ser irresponsable sense provocar danys ni fer mal a ningú. Doloroses imperfeccions.