Que els morts ressuscitin

Una de les primeres lliçons d’Stoner. És ben cert, al capadavall, que el problema de la Universitat no és tant un problema econòmic com de concepte. Primer perquè no tothom té perquè voler ser universitari. No tothom hi cap i no tothom reuneix les condicions i les aptituds per accedir-hi. I, després, perquè no cal cap escarafall a l’hora de reconèixer que el nivell tan baix a què aquesta nostra societat ha arribat s’explica pel bandejament sistemàtic de les Humanitats als diferents programes d’estudi. I no tan sols pel poc prestigi social de la Filologia, o de la Filosofia i la Història. No. Bandejament equival a arraconament. I som tan avall que vés a saber la manera de capgirar-ho tot. L’encant de la paraula, la música de les paraules i de la ficció. No és tant un problema econòmic com de concepte, diu J. Llovet. Paguem ara el preu d’haver relegat allò que anomenem Humanitats gairebé a les golfes de la formació i de l’ensenyament. A Stoner, llegint Stoner, t’adones que tampoc no seria tan complicat, sobretot si l’impuls vingués ja donat des de l’ensenyament primer i segon, que cada facultat universitària, tant és el ram i l’especialitat, promogués i programés un quatrimestre anual de Literatura. Comú i obligatori. Tal cosa no aniria pas en detriment de la formació del futur enginyer o del futur metge. Al contrari. Un quatrimestre obligatori al llarg de cadascun dels cursos acadèmics de cada grau i postgrau. Urgència de la recuperació de referents. Reaprendre que sí que passen coses si no fas bé la teva feina, recuperar alguna mena de temor per les culpes pròpies, reconèixer que si fracasses la raó l’has de cercar en tu mateix i mai en els altres. I que els morts i les seves lliçons ressuscitin per viure davant nostre. Quin gran llibre, Stoner. Quina difícil simplicitat.