No es pot caure més baix

Temps d’escarni i de tergiversació. Com les bruixes de Macbeth. Fer veure i creure que el que és bonic és lleig / i el que és lleig és bonic. / Amunt, amunt, / entre la boira i l’aire immund. Sí, així anem, enmig d’aquest aire podrit d’una lletjor infinita. Immundícia d’aquest aire. I Bauzá, un dels qui el representen. Ell i ells, que es creuen tan bonics. Ells, els fatxendes opressors. I nosaltres, els ximples de la por, del silenci i d’aquesta prudència que només qualifica els covards. L’imperi del mal són sempre els altres, solen dir aquesta gent de Bauzá. Però no és veritat perquè el mal i els ineptes i els opressors són ells. No es pot caure més baix que Bauzá (que vés a saber si no devia néixer Bauçà) i els que són com ell. Res pitjor que el fet d’actuar des del poder contra l’essència del teu mateix poble.

Acabats els exàmens de les PAU. Fàcils, en general. Tant, que més d’una vegada no haurien hagut de merèixer ni el nom d’exàmens.

Llegeixo Stoner (John Williams). Quin gran llibre.